FAQ

Tens dubtes? No saps com triar? En aquest apartat podràs trobar les preguntes més freqüents sobre orientació acadèmica i professional. Recorda que si no trobes la resposta que necessites pots posar-te en contacte amb el Centre d’Informació Juvenil de Santa Eulària des Riu i demanar un assessorament individualitzat o buscar informació a través de l’apartat de Recursos i eines d’orientació.

Durant un procés de presa de decisions hi ha una sèrie d’elements de context ―els anomenats condicionants― que poden afectar, distorsionar i influir el moment de triar uns estudis i una professió; i, per tant, cal ser conscients que existeixen.

Els principals condicionants són:

  • Familiars. Decidir els estudis tenint en compte l’entorn familiar o la simpatia o antipatia de les professions que hi ha a casa així com les expectatives que té la família poden generar certa pressió.
  • Socials. Decidir segons els comentaris dels altres sobre uns estudis o estar condicionat pel fet de viure en una zona rural o urbana i, en conseqüència, no tenir accés a la totalitat de l’oferta formativa. La moda i els estereotips també solen ser factors condicionants.
  • Personals i psicològics. El gènere, decidir una professió o una altra en funció de si socialment es considera més d’homes o de dones, l’edat, la personalitat, el nivell d’aspiracions, el grau de maduresa en el moment de la presa de decisions, el nivell d’aspiracions i les capacitats físiques. 
  • Econòmics. L’import de la formació pot influir en la nostra presa de decisions. La durada i el preu dels estudis, juntament amb la situació econòmica familiar o personal, la perspectiva de la professió (remuneració, situació real, atur…), etc.
  • Educatius. Tenir en compte les vies d’accés o que existeixin unes proves d’accés específiques per als estudis que puguin suposar un impediment. D’altra banda, el rendiment acadèmic, els hàbits d’estudi o l’opinió del professorat també solen ser factors que hi poden influir. 

Cal ser conscients de l’existència d’aquests condicionants per analitzar-los i neutralitzar-los per tal d’aconseguir que la tria pugui estar ben fonamentada.

Decidir què fer, com fer-ho i on no és una tasca fàcil. Per aquest motiu, cal tenir presents els diferents factors que afecten aquesta presa de decisions i que són els que ajudaran a fer una tria fonamentada i, sobretot, ben treballada.

El procés de presa de decisions és continu i ve donat com a resultat d’un bon procés de reflexió. Per aquest motiu, per triar bé uns estudis i una professió, s’han de tenir clars diversos elements: aspectes personals (l’autoconeixement) i aspectes de l’entorn (en què trobem el coneixement de l’oferta acadèmica i el coneixement del mercat de treball).

L’autoconeixement fa referència als diferents trets personals, com ara les habilitats, les competències, la personalitat, els valors ocupacionals i els interessos. Tots aquests elements ajuden a conèixer-se millor un mateix. Una vegada es tinguin clars aquests aspectes, el pas següent serà buscar aquelles formacions i professions relacionades amb el propi perfil personal.

Pel que fa als aspectes de l’entorn, començarem treballant l’oferta acadèmica: totes les possibilitats formatives que la persona té a l’abast. Es tracta d’un treball d’exploració en què cal reflexionar sobre totes les opcions i alternatives possibles. Alguns dels elements per explorar durant el procés són:

– les vies d’accés a aquests estudis
– els continguts o el pla d’estudis
– la durada
– la titulació en finalitzar els estudis
– el cost dels estudis
– les possibilitats de beques o ajudes
– les sortides professionals (tradicionals i futures)
– els centres on s’imparteixen
– el prestigi o el reconeixement del centre

El tercer bloc indispensable per prendre la decisió és el mercat de treball, ja que hi ha un gran nombre de professions amb unes característiques específiques i determinades. Per aquest motiu, cal explorar-lo i conèixer quina és la realitat actual i futura, sobretot tenint en compte que el futur és variable. 

Per mitjà d’aquests tres eixos es començarà a dissenyar el propi projecte de vida i professional.

Els estudis ens indiquen que a més formació, més possibilitat d’ocupació. Tot i això, aquest fet no indica si els estudis universitaris són millors, o no, que la formació professional. Actualment, pel que fa al percentatge d’ocupabilitat, la formació professional té percentatges d’atur més baixos que els estudis universitaris.

És cert, però, que no podem triar uns estudis i una professió només tenint en compte les sortides professionals perquè si ho fem així estarem decidint el nostre futur, ancorats en un present que serà el nostre passat. Aquest, pot ser, un condicionant a l’hora de decidir i per això és importantíssim fer un bon exercici d’autoconeixement i identificar els aspectes personals que defineixen el propi perfil.

Per això, és important tenir present que ambdós itineraris (FP i els estudis universitaris) permeten arribar al mateix objectiu: el món laboral. Caldrà, doncs, que investiguis quin és l’itinerari que més s’ajusta el teu perfil i exploris totes les opcions formatives.

Si t’estàs plantejant canviar de grau universitari o vols canviar a una altra universitat, tens diverses opcions:

  • Tornar a fer la preinscripció universitària.
  • Sol·licitar el trasllat d’expedient al centre universitari on vols estudiar. Per accedir-hi et poden demanar diferents requisits com que se’t puguin reconèixer 30 crèdits en els nous estudis, en funció del grau universitari i el centre de formació. A més, cal que investiguis l’oferta de places per trasllat d’expedient i el procediment que has de seguir. Per això, informa’t a la universitat en la qual vols estudiar per conèixer les dates, la documentació que cal aportar i els requisits per sol·licitar el trasllat d’expedient.

La prova d’accés a la universitat està dividida en dues parts: la fase obligatòria (per a l’alumnat provinent de batxillerat) i la fase específica; aquesta segona és voluntària i té la finalitat d’ajudar a fer pujar la qualificació final que permeti l’accés al grau universitari.

Per a això, l’alumnat es presenta a aquelles matèries que més l’afavoreixen en funció del grau universitari al qual vol accedir. En aquest cas, cal tenir en compte quins són els paràmetres de ponderació assignats a cada matèria, que també depenen de la universitat i del grau universitari.

Les matèries seran ponderades per 0,1 o 0,2 i es multiplicarà el resultat obtingut en l’examen per, finalment, sumar-lo a la resta de les puntuacions obtingudes de batxillerat i de la fase obligatòria de la prova d’accés a la universitat.

Tant si l’alumne prové de batxillerat com de cicles formatius de grau superior, té prioritat la nota de tall que hagi obtingut. 

En el cas de batxillerat, la nota d’accés es calcula així: 

Nota d’admissió = 0,6 × NMB + 0,4 × QFG + (a*M1 + b*M2)

En el cas de cicles formatius de grau superior, la nota es calcula així: 

Nota d’admissió = NMC + a*M1 + b*M2

Es tracta d’una modalitat de formació professional que es porta a terme en alternança entre el centre educatiu i l’empresa. Té aquests objectius: 

  • Augmentar la col·laboració entre els centres formatius d’FP i les empreses.
  • Ajudar l’alumnat a conèixer de més a prop el sector en el qual treballarà.
  • Facilitar als estudiants la futura incorporació al mercat de treball.
  • Millorar la qualificació professional de l’alumnat.

En el cas dels cicles formatius de grau mitjà, tenen accés directe al cicle aquelles persones que compleixen un dels requisits següents: 

  • Disposar del títol de tècnic o de tècnic superior d’arts plàstiques i disseny de la mateixa família o d’ensenyaments equivalents.
  • Haver superat els cursos comuns d’arts aplicades i oficis artístics. 

Si no compleixen els requisits anteriors, cal superar una prova d’accés, formada per dues parts (part comuna i part específica). Cal tenir, com a mínim, 17 anys l’any en què es fa la prova. Només han de superar la part específica de la prova les persones que:

  • Disposen del graduat en educació secundària obligatòria o bé alguna de les titulacions equivalents.
  • Han superat el curs específic per a l’accés als cicles de grau mitjà. 
  • Han superat un programa de qualificació professional inicial (PQPI) amb nota igual o superior a 8.

Respecte als cicles formatius de grau superior, tenen accés directe al cicle els estudiants que compleixin un dels requisits següents:

  • Disposar del títol de batxillerat (modalitat d’arts).
  • Disposar del títol de batxillerat d’altres modalitats i haver cursat tres matèries de la via d’arts plàstiques, imatge i disseny.
  • Disposar del títol de graduat en arts aplicades i oficis artístics.
  • Disposar del títol de tècnic superior de formació professional d’una família equivalent a una d’arts plàstiques i disseny de les que s’especifica en la prova d’accés. 

En el cas de no complir els requisits anteriors, la persona interessada ha de superar una prova d’accés de dues parts (part específica i part comuna). Per fer-la, ha de posseir una d’aquestes condicions:

  • Tenir 19 anys o complir-los l’any en què es fa la prova. 
  • Tenir 18 anys (o complir-los l’any en què es fa la prova) i el títol de tècnic de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny o de formació professional d’una família equivalent

Només cal superar la part específica de la prova si es disposa del títol de batxillerat (o alguna de les titulacions equivalents) o en cas de superar el curs específic per accedir als cicles de grau superior.

Els ensenyaments esportius de grau mitjà estan dividits en dos nivells: el primer permet l’obtenció del certificat de primer nivell en l’especialitat cursada. El segon acredita el títol de tècnic d’esports en l’especialitat corresponent.

Els requisits d’accés es divideixen en dos blocs. 

  • Requisits acadèmics:
    · Per accedir al cicle inicial, s’ha de tenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria o un d’equivalent.
    · Per accedir al cicle final, cal acreditar que s’ha superat el cicle inicial de grau mitjà de la mateixa família professional.

En el cas de no disposar dels requisits acadèmics, es poden presentar a la prova d’accés a cicles formatius de grau mitjà o al curs específic d’accés i superar-los, sempre que tinguin 17 anys o els compleixin durant el mateix any natural.

  • Requisits esportius:
  • La superació d’una prova d’accés específica per a cada especialitat esportiva, que té la finalitat d’avaluar les capacitats físiques i tècniques.
  • Pel que fa als esports de muntanya i escalada, caldrà superar també una prova específica per accedir al segon nivell de formació.

Per als cicles formatius de grau superior d’ensenyaments esportius, independentment de l’especialitat esportiva a la qual es vulgui accedir, cal complir una sèrie de requisits:


– Si es compleix el requisit acadèmic:

  • Cal tenir el títol de tècnic d’esports de la mateixa especialitat + batxillerat + prova d’accés específica segons l’esport.

– Si no es disposar del requisit acadèmic:

  • Cal tenir el títol de tècnic d’esports de la mateixa especialitat + superar la prova d’accés general a grau superior (19 anys) o curs d’accés específic + prova d’accés específica segons l’esport.

Per poder explorar el mercat de treball és important que facis una cerca sobre les diferents professions i investiguis:

  • Tasques del professional
  • Competències que posa en joc
  • Condicions del treball
  • Nivell de formació que es requereix
  • Situació actual del sector professional
  • Professions relacionades

Conèixer aquestes informacions és clau perquè puguis decidir uns estudis i una professió amb fonamentació. Tot i això, tingues present que el mercat de treball és canviant i que en els propers anys apareixeran noves professions, algunes evolucionaran i d’altres desapareixeran. Per això, fes un bon exercici d’autoconeixement i investiga quins són els teus interessos.

En el cas de no superar l’ESO, hi ha diverses opcions per continuar formant-se:

Obtenir el graduat de l’ESO. En aquest cas, l’alumnat pot cursar i completar els estudis bàsics als centres de formació de persones adultes, en modalitat presencial o semi presencial. D’aquesta manera podrà adquirir la titulació oficial que després li permetrà poder continuar formant-se.

Cursar un programa de formació professional bàsica. La formació professional bàsica està adreçada a persones d’entre 15 i 17 anys que no han finalitzat l’ESO i que volen continuar els seus estudis cap a un camp de la formació professional. 

La superació d’un cicle de formació bàsica permet l’obtenció el títol de Tècnic Professional Bàsic de la família corresponent i la qualificació de nivell 1 del catàleg nacional de qualificacions professionals.

L’accés a la universitat des de la formació professional és directe, ja que la nota que es té en compte és la mitjana obtinguda en finalitzar el cicle formatiu de grau superior (CFGS). Si amb aquesta nota la persona interessada hi pot accedir, no caldrà res més; en canvi, en el cas que no tingui prou nota, pot presentar-se a la fase específica per apujar fins a quatre punts la mitjana del CFGS. Les assignatures de les quals s’ha d’examinar varien en funció del grau, per això cal consultar les taules de ponderació. 

Necessites ajuda?